Recorde
la primera vegada que envií i vaig rebre els deures que havia oblidat Enma
pel grup de whatsapp
de les mares del col·le.
«Quina
meravella açò!» vaig
pensar, innocent de mon, sense saber llavors que s'anava a convertir en
Un monstre que m'engoliria en una voràgine de missatges a partir de
les 6 de la vesprada amb llistat de tasques unit a mil fotos dels
llibres, exercicis…que em saturaven l'espai del telèfon i quan
havia de fer una foto em deia: «memòria plena».
El
dia que vaig vore la llum el recorde amb prou claredat. Va
ser així:
–Enma: «mamà
se m'ha oblidat el full
dels exercicis de matemàtiques, ho
dius en el grup i que te l'envieen?».
Jo
com a mare sol·lícita, amantísima
i servicial em vaig disposar a fer-ho
mentre deixava les claus en l'entrada, soltava la bossa de mà en la
cadira, em treia el telèfon de la butxaca i deixava la bossa
de la compra en el sòl. «Multitasking» en acció!
Llavors
una cosa em va paralitzar. Va
ser una cosa així com una bufetada de realitat. Em vaig quedar mirant el telèfon
al mateix temps que veia diverses adreces electròniques de clients
parpellejant en la pantalla i llavors vaig comprendre.
Però
quines nassos estic fent? vaig pensar. Açò s'ha d'acabar.
- Enma bonica, no és la meua responsabilitat que se t'hagen oblidat els deures, és la teua, per tant demà dius a la professora que no els portes perquè se't van oblidar i que la pròxima no se t'oblidaran.
-
Però ¡¡mamà!!!! ¡Em posarà mala nota!!!!!
-
No passa res, la pròxima segur que ja no te la posa.
-
I per què no ho demanes al grup Mira que és de fàcil!
- Perquè precisament perquè aquell grup no està per a ser el paral·lel de la teua agenda sinó per a coses urgents del col·legi. Tu no has de confiar que el mòbil de ta mare responga als teus oblits ja que és la teua responsabilitat portar la teua agenda amb els teus exercicis. Jo tinc la meua agenda i no et demane a tu que em recordes si he de respondre un client, si he de preparar un material….de manera que cada un ha d'assumir la seua part.
Ho
va entendre perfectament i ja mai més m'ha demanat res
d'això a pesar dels oblits que, he de dir, són prou freqüents.
Què
estem aconseguint de ser agendes o ajudants particulars en tot moment
dels nostres fills? Això dels deures eterns a casa és un altre tema
(tinc molts debats sobre deures sí o deures no), Vaig al
tema particular d'assumir tot moviment que fan nostres fills com si
fórem
els àngels protectors perpetus. tinguen l'edat que tinguen.
Què aconseguim
és bàsicament açò i la llista donaria per a molt:
- Xiquets que no assumixen cap tipus de responsabilitat per a la seua edat.
- Xiquets que els dóna por fer qualsevol cosa perquè tenen els nostres ulls damunt per si s'equivoquen, perquè nosaltres els ho anem a fer millor.
- Xiquets que preferixen posar l'atenció en altres coses, perquè per a aquestes «ja està mamà».
- Xiquets que quan cresquen només esperaran instruccions i ordes per a començar a actuar. Açò és clau.
Una
de les competències que més treballe amb diferència en empreses en formacions i tallers a més de
ponències, és la proactivitat i iniciativa. Es treballa també des
de la competència del coneixement personal, coneixement de
fortaleses i autoconfiança perquè si no «practiquem» amb aquestes xicotetes coses des de xicotets, no esperem que ho
facen de majors «senyors futurs empresaris que van a
contractar-los» (sí, els adults que llegiu, què demanem
en els treballadors o en els nostres companys de treball? Açò
mateixet...
–No
m'he de sentir com a mala mare si no faig d'agenda. Em comporte
com a mare
Irresponsable si no eduque els meus fills perquè siguen independents i autònoms.
–No
m'he de sentir com a mala mare per no assentar-me amb ella/ell a
fer els deures. Em comporte com a mare irresponsable si no els brinde ajuda o suport emocional i d'espenta quan tinguen
realment grans dificultats.
–No
m'he de sentir com a mala mare per no estar supervisant
absolutament tot pas que realitze la meua filla (el peque en aquest
tema encara no arriba, siguem conscients de les edats). Em comporte
com una mare irresponsable si desconec on es mou i amb qui es mou la meua filla , que té un cert
matís diferent.
Hi
ha estratègies de sobra per a treballar amb ells a aquestes edats,
vinga
ànim, Que hem de fer generacions millors que la nostra, és
fàcil amb un poc de reflexió i confiança.