divendres, 27 de novembre de 2015

ASSEMBLEA DE L'AMPA DE L'INSTITUT


Mostrando IMG_20151126_202607.jpg
Mostrando IMG_20151126_202607.jpg




     Ahir dijous 26 de novembre de 2015 es va celebrar l'assemblea de l'associació de mares i pares de l’Institut Sant Vicent Ferrer.

     En ella es van aprovar per unanimitat el balanç dels comptes del curs passat i el pressupost de l’actual 2015-2016.

     També s’informà de les activitats realitzades per l’associació, així com de les previstes per a aquest curs; recordant que qualsevol pare de l’institut pot adreçar-se a la junta directiva de l’AMPA per proposar una activitat que considere interessant, i per col·laborar en aquelles que desitge. 

     Finalment es va procedir a la renovació de càrrecs de la junta, resultant que:

     Han causat baixa els vocals Pepe Ferragud, Vicent Rosell, Pepa Sánchez, i l’anterior presidenta Imma Cerdà, a la que li agraïm la seua especialíssima dedicació a aquesta tasca durant tants anys, amb un estil original i emprenedor que ha deixat empremta.

     S’han incorporat a la Junta els pares Mª Àngels Jiménez, Merce Domingo, Montse Ibáñez, Xelo Pérez, i Teresa Chambó elegida membre del Consell Escolar en representació del pares en les eleccions que es celebraren ahír.

     Així mateix es va anomenar Mª Jesús Puig representant de l’AMPA en el Consell Escolar


     La Junta Directiva queda doncs composta així:


  • President:                           Leandro Costa
  • Vicepresidenta:                 Salut Vendrell
  • Secretària:                          Míriam Portalés
  • Tresorer:                             Juanvi Maravilla (Consell Escolar)
  • Vocal:                                  Juan José Ginés
  • Vocal:                                  Cándido Olmos
  • Vocal:                                  M. Jesús Puig (Consell Escolar)
  • Vocal:                                  Amparo Ramírez
  • Vocal:                                  Mª Àngels Jiménez
  • Vocal:                                  Merce Domingo
  • Vocal:                                  Montse Ibáñez
  • Vocal:                                  Xelo Pérez
  • Vocal:                                  Teresa Chambó (Consell Escolar)


dimarts, 2 de juny de 2015

Parlament de l'AMPA. Sopar de batxiller i cicles formatius


Imma Cerdà:

Tot el que comença ha d’acabar i hui acaba per a Vicent i per a mi la presència en l’AMPA. La nostra vida està lligada a la dels nostres fills i, com ells, este és el nostre últim curs a l’institut.

Tots els qui formem part de l’AMPA som persones ocupades, igual que vosaltres, que a més de despotricar a casa, venim ací a col·laborar per millorar el futur dels estudiants. No per ser una frase repetida deixa de ser una veritat: «donar és més satisfactori que rebre» i jo vos assegure que treballar per l’AMPA ha sigut una de les experiències més satisfactòries que tingut. També és per a molts de vosaltres hui l’últim dia, però per als qui encara teniu o tindreu un fill a l’institut, vos demane que féu un pas endavant i vos incorporeu a l’associació.

No he tingut ocasió d’agrair a moltes persones, de manera que hui, deixeu-me que , almenys les nomene en senyal de gratitud. A la presidenta que em va precedir, dona treballadora, mare dedicada i una gran germana: Ester Cerdà; a les persones que m’han acompanyat tot estos anys: Amparo Pelechano, Marisol Ferrer, Carme Ferrís, Alfredo Rosa i Àngels Llanes, que ja no estan, i Vicent Rosell i Salut Vendrell, que m’acompanyen, i a les que es queden. Gràcies per treballar pels seus fills, pels meus i pels vostres.


Vicent Rosell:

Salut i jo som pares de xiquetes. Bones estudiants, vos espera un futur millor que els que trobaren les vostres mares, però és faena vostra continuar avançant.

Una societat no pot ser justa si no és igualitària, vos necessitem en tots els àmbits laborals. Ningú vos regalarà res, ho haureu de meréixer i, per desgràcia, també ho haureu d’exigir. Les generacions anteriors convertiren la presència de les dones com una excepció en un món d’hòmens.

Ara vos toca, des de l’estudi i el treball, convertir l’excepció en norma. Ja és normal vore-vos en la universitat, ara heu d’estar en les empreses i en els llocs de direcció. I que ningú vos diga que no valeu per a manar… si tenen dubtes, que ens pregunten als seus pares!

I els xics, poseu-vos les piles! Hi ha lloc per a tots, però estes xiques són unes guerreres. Teniu un món a construir entre hòmens i dones. Tingueu coneixement i feu-ho millor que ho hem fet nosaltres!

Imma Cerdà:

Diumenge vàreu tindre molts de vosaltres la primera oportunitat de participar en la democràcia. Anàreu a votar i ja heu vist que el poder del vostre vot. Però no era esta la primera elecció que heu fet. La primera gran decisió la prenguéreu fa dos anys quan decidíreu seguir estudiant.

Apostàreu per un model de vida que implica sacrificis, dedicació i esforç; però com he dit al principi també les majors satisfaccions: saber-vos útils.

Com a pares, estarem al vostre costat, alegrant-vos dels vostres èxits i patint amb els fracassos, però la vida és un camí que ha de recórrer un mateix. Confiem en vosaltres i, per si necessiteu alguna divisa que vos guie, vos en donaré dos. Són dos frases d’Ángel Gabilondo:

«Ser bo pareix que faça més vergonya que no ser-ho» i «La intel·ligència és emocionant».

Sigueu bons i continueu estudiant!

dilluns, 4 de maig de 2015

Em negue a ser l'agenda de la meua filla pel whatsapp…




Recorde la primera vegada que envií i vaig rebre els deures que havia oblidat Enma pel grup de whatsapp de les mares del col·le.

«Quina meravella açò!» vaig pensar, innocent de mon, sense saber llavors que s'anava a convertir en Un monstre que m'engoliria en una voràgine de missatges a partir de les 6 de la vesprada amb llistat de tasques unit a mil fotos dels llibres, exercicis…que em saturaven l'espai del telèfon i quan havia de fer una foto em deia: «memòria plena». 

El dia que vaig vore la llum el recorde amb prou claredat. Va ser així:

Enma: «mamà se m'ha oblidat el full dels exercicis de matemàtiques, ho dius en el grup i que te l'envieen?».

Jo com a mare sol·lícita, amantísima i servicial em vaig disposar a fer-ho mentre deixava les claus en l'entrada, soltava la bossa de mà en la cadira, em treia el telèfon de la butxaca i deixava la bossa de la compra en el sòl. «Multitasking» en acció!

Llavors una cosa em va paralitzar. Va ser una cosa així com una bufetada de realitat. Em vaig quedar mirant el telèfon al mateix temps que veia diverses adreces electròniques de clients parpellejant en la pantalla i llavors vaig comprendre.
Però quines nassos estic fent? vaig pensar. Açò s'ha d'acabar.
  • Enma bonica, no és la meua responsabilitat que se t'hagen oblidat els deures, és la teua, per tant demà dius a la professora que no els portes perquè se't van oblidar i que la pròxima no se t'oblidaran.
  • Però ¡¡mamà!!!! ¡Em posarà mala nota!!!!!
  • No passa res, la pròxima segur que ja no te la posa.
  • I per què no ho demanes al grup Mira que és de fàcil!
  • Perquè precisament perquè aquell grup no està per a ser el paral·lel de la teua agenda sinó per a coses urgents del col·legi. Tu no has de confiar que el mòbil de ta mare responga als teus oblits ja que és la teua responsabilitat portar la teua agenda amb els teus exercicis. Jo tinc la meua agenda i no et demane a tu que em recordes si he de respondre un client, si he de preparar un material….de manera que cada un ha d'assumir la seua part.
Ho va entendre perfectament i ja mai més m'ha demanat res d'això a pesar dels oblits que, he de dir, són prou freqüents.
Mi agenda y la de Enma
La meua agenda i la d'Enma
Què estem aconseguint de ser agendes o ajudants particulars en tot moment dels nostres fills? Això dels deures eterns a casa és un altre tema (tinc molts debats sobre deures sí o deures no), Vaig al tema particular d'assumir tot moviment que fan nostres fills com si fórem els àngels protectors perpetus. tinguen l'edat que tinguen.

Què aconseguim és bàsicament açò i la llista donaria per a molt: 

  • Xiquets que no assumixen cap tipus de responsabilitat per a la seua edat.
  • Xiquets que els dóna por fer qualsevol cosa perquè tenen els nostres ulls damunt per si s'equivoquen, perquè nosaltres els ho anem a fer millor.
  • Xiquets que preferixen posar l'atenció en altres coses, perquè per a aquestes «ja està mamà».
  • Xiquets que quan cresquen només esperaran instruccions i ordes per a començar a actuar. Açò és clau.

Una de les competències que més treballe amb diferència en empreses en formacions i tallers a més de ponències, és la proactivitat i iniciativa. Es treballa també des de la competència del coneixement personal, coneixement de fortaleses i autoconfiança perquè si no «practiquem» amb aquestes xicotetes coses des de xicotets, no esperem que ho facen de majors «senyors futurs empresaris que van a contractar-los» (sí, els adults que llegiu, què demanem en els treballadors o en els nostres companys de treball? Açò mateixet...

–No m'he de sentir com a mala mare si no faig d'agenda. Em comporte com a mare Irresponsable si no eduque els meus fills perquè siguen independents i autònoms.

–No m'he de sentir com a mala mare per no assentar-me amb ella/ell a fer els deures. Em comporte com a mare irresponsable si no els brinde ajuda o suport emocional i d'espenta quan tinguen realment grans dificultats.

–No m'he de sentir com a mala mare per no estar supervisant absolutament tot pas que realitze la meua filla (el peque en aquest tema encara no arriba, siguem conscients de les edats). Em comporte com una mare irresponsable si desconec on es mou i amb qui es mou la meua filla , que té un cert matís diferent.

Hi ha estratègies de sobra per a treballar amb ells a aquestes edats, vinga ànim, Que hem de fer generacions millors que la nostra, és fàcil amb un poc de reflexió i confiança.

Ens fa falta un altre institut

Us vaig a contar la història senzilla i quotidiana de Suzanne: Suzanne és una xiqueta de 12 anys. Enguany acaba els estudis de primària. A Suzanne li agrada molt el temps que passa a l’escola, és bona estudiant, gaudeix amb les històries que conta el professor, amb la geografia i aprenent les operacions matemàtiques, fent exercicis que ella resol amb facilitat. També troba divertit aprendre noves paraules, i encara que un poc més difícil, memoritzar les conjugacions dels verbs. Li agrada escriure redaccions, especialment aquelles on explica coses fantàstiques que ella imagina. Ah, i també s’ho passa genial dibuixant. El que més li agrada és dibuixar persones: la seua nombrosa família, com figures de diferents grandàries, els seus amics, i també els animals que tenen a casa, i altres que hi ha pel poble.

El professor ha parlat amb sa mare per a felicitar-la, i per recomanar-li que Suzanne continue els estudis, perquè veu en ella grans qualitats i una excel·lent predisposició a adquirir nous coneixements. Suzanne podria acabar sent una persona important en el poble, i podria ajudar la seua comunitat a desenvolupar-se. 

Suzanne està contenta perquè el professor és un membre destacat del poble i la gent major li fa molt de cas. La seua opinió es considera valuosa, encara que no siga una persona anciana.


Ella somnia ser de major enfermera o veterinària i, de vegades, també es veu com una bona mestra, semblant a madame Mariama, que li donà classe l’any passat, sempre estaba contenta i la feia riure continuament.



A ella no li agradaria haver de marxar a treballar lluny i no tornar més, com va passar amb els seus germans Philippe i Pierre, que se n’anaren a la capital fa dos anys i ja no els ha tornat a veure; ni tampoc voldria fer les feines de casa, ajudant sa mare, com fa la seua germana major Fanta i totes les seues amigues, que han d’anar al pou a carregar aigua dues vegades al dia, ocupar-se dels seus germanets menuts, dels animals, de preparar la farina i d’ajudar en les feines del camp. 

Però Suzanne sap que té poques possibilitats de poder seguir els estudis l’any que ve,perquè al seu poble no hi ha cap escola de secundària i els seus pares no poden pagar el que costa la matrícula de l’escola privada que hi ha a la capital, ni tampoc la seua estància en una residència, o en casa d’algú que la vulga allotjar. Per eixos motius són poques les persones del poble que han pogut estudiar i a penes cap dòna. 

Suzanne acaba la seua redacció sobre què li agradaria ser de major. En un costat del 
text ha dibuixat la figura d’una xica jove, que té una vareta a la mà amb la qual assenyala una pissarra darrere seu, on hi ha escrita una multiplicació, ben resolta.Signa baix del full amb el seu nom, amb lletres redonetes. 

Després ix corrent al pati per a trobar-se amb els seus companys que estan allí cridant i ugant, baix de l’arbre, amb les pedres i la terra del sol. El poble de Suzanne es diu Baasneeré. Està al nord de Burkina Faso, que és un país d’Àfrica central, que es troba entre els més pobres del món. Baasneere és un poblat que està agermanat amb Algemesí. 

L’associació Algemesí olidari té un projecte per a la construcció d’un col·legi de secundària a Baasneeré, dissenyat amb criteris de sostenibilitat i amb la participació del poblat. A Algemesí hi ha dos instituts i quatre col·legis amb estudis de secundària. Com veieu, ens falta un nou institut. Ens falta l’Escola de Baasneeré.

Si voleu més informació, i saber cóm col·laborar en la construcció de la nova Escola, veniu a  www.algemesisolidari.org

dijous, 16 d’abril de 2015

Ipsum. Eina d'autodiagnosi per a l'orientació




















IPSUM-Eina d’autodiagnosi per a l’orientació, és un dels productes resultant del projecte innovador Aprendre a Vilafranca

Tot seguit et presentem l’agrupació que s’ha fet de les diverses professions, en catorze entorns professionals.

Cada entorn inclou un conjunt de professions que tenen aspectes comuns, ja siguin les habilitats que requereixen, els processos productius que desenvolupen o els mitjans de producció que utilitzen. Es descriuen breument les característiques que defineixen l’entorn professional i, a tall d’exemple, s’indiquen algunes de les professions que inclou l’entorn.

dimecres, 15 d’abril de 2015

Presentació del llibre 'Paraules en xarxa'

Presentació del llibre 'Paraules en xarxa' de Juli Jordà.

Hi participarà l'autor, Immaculada Cerdà i Eduard Ferrús, que interpretarà a la guitarra cançons del llibre.

De segur que hi ha paraules que coneixeu i que fa molt de temps que no les heu sentides. Algunes perquè designen oficis que ja no existeixen, per exemple, llimoner o matalafer; d'altres, perquè es refereixen a utensilis que ja no utilitzem: llibrell, cresol, garbell, mitgeta... I també frases fetes o cançons: ser més llarg que la Quaresma, clavar-se en camisa d'onze vares; Amparito la filla del mestre, Jo sé una cançó de fil i cotó...

Dijous 16 d'abril
19.30 h
Sala d'actes del Casino Lliberal d'Algemesí

dijous, 12 de març de 2015

Aprenem amb les TIC

Dijous de vesprada els membres de la Directiva de l'AMPA ens hem reunit per a treballar amb les TIC.

Hem explorat les eines de Google: el correu, el paquet d'aplicacions del Drive, el Calencari, les fotos, com fer formularis, el nostre blog i les xarxes socials.


Una vesprada profitosa!

divendres, 6 de març de 2015

Comença el curs de valencià nivell superior

Hem començat un any el curs de valencià, nivell superior. Des de febrer fins a juny dos dies per setmana  en sessions de dues hores, ens preparem per a superar les proves de la Junta Qualificadora de Coneixements del Valencià.

Mai es tard per a aprendre!


dilluns, 9 de febrer de 2015

Veniu dimecres a donar sang. Fa molta falta!

Benvolgudes mares / Benvolguts pares:

El pròxim 11 de febrer hi haurà un Autobanc situat a la porta de l'institut.

Podeu vindre a donar si teniu entre 18 i 65 anys, peseu més de 50 kg i gaudiu d’un bon estat de salut. Vos donem l’ oportunitat de ser un heroi.

La sang és insustituible, tots la necessitem per a viure i no la podem fabricar, a més de ser un bé mólt escàs que ens implica a tots. L’ única forma d'aconseguir-la és que altra persona la done.

La vostra donació donarà l’ oportunitat a totes aquelles personas que per la seua enfermetat (trasplantaments, cancer, accidents), necessiten recuperar la salut i inclús salvar la vida.

DONAR SANG NO ÉS UN PROBLEMA D’ALTRES, ÉS UNA NECESSITAT DE TOTS

Donar sang és un acte senzill i segur, atés per personal sanitari qualificat. A més, vos enviarem al vostre domicili el resultat de l’analítica.

On? IES SAN VICENT FERRER
AUTOBANC situat a la porta del Institut Parc Salvador Castell, 16

Quan? DIMECRES 11 DE FEBRER - Horari: 16:00 a 20:00 h

Gràcies anticipades por la seua desinteressada col.laboració. Podeu aconseguir més informació a la nostra web:http://centro-transfusion.san.gva.es/
Servici d’hemodonació
Centre de Transfusió de la Comunitat Valenciana. Agencia Valenciana de salut
Av. del Cid 65 Acc 46014 Valencia . Tel 961 971 600 – Fax 961 971 597

dimarts, 3 de febrer de 2015

Curs de valencià. Últims dies! Matrícula oberta!

Estimats mares i pares,
  


Volem saludar-vos i comunicar-vos que des de l’Associació hem organitzat un curs de Valencià, nivell superior, dirigit als pares i mares d’alumnes. El curs s’impartirà en les instal·lacions del centre i tindrà una duració de 60 hores, repartides en 30 sessions. El calendari serà el següent:

febrer: 12, 17, 19, 24 i 26
març: 3, 5, 10, 12, 17, 24, 26 i 31
abril: 14, 16, 21, 23, 28 i 39
maig: 5, 7, 12, 14, 19, 21, 26 i 28
juny: 2, 4, 9 i 11

El final del curs, l’11 de juny, coincidirà amb la realització de les proves de la Junta Qualificadora del nivell mitjà, de manera que els alumnes interessats tindran possibilitat de presentar-se. Les sessions començaran a les 17.00 hores i acabaran a les 19.00, però es podrà flexibilitzar en funció de les necessitats dels matriculats.



El mínim d’alumnes serà de 15 i el màxim de 25. És per això que si esteu interessats comuniqueu-ho abans del 6 de febrer en la Secretaria del Centre. La inscripció es farà per ordre d’entrada.


La matrícula del curs és de 80€ (50 € per als membres de l’AMPA) i inclou el material necessari per al curs que es facilitarà el primer dia del curs el 12 de febrer.


El màxim són 25 alumnes, per tant, afanyeu-vos si voleu tindre plaça!



dimarts, 20 de gener de 2015

Jornada de portes obertes per a les famílies en la Universitat Politècnica de València

Benvolguts pares / Benvolgudes mares:

La Universitat Politècnia de València organitza les Jornades de Portes Obertes per a les famílies i el públic general.


Els nostres fills aniran en la visita concertada amb l'institut; però les famílies que vulguen conéixer com són els campus del politècnic també podran fer-ho. Hi ha previstes visites al campus de Vera (València), Gandia i Alcoi.


Atenció


Han d'inscriure's de forma gratuïta emplenant aquest formulari. Punxeu ací.



 S'han programat 7 opcions entre les quals poden escollir entre el febrer i el juny del 2015. 


Calendari
A València, s'han previst tres dates.
FebrerMarçAbril
Dissabte
Dissabte
Dissabte
21
21
18

Programa

Podeu vore el programa complet ací. Programa de la visita al campus de Vera (València)


Calendari
A Gandia, s'han previst tres dates.


MaigJuny
DissabteDijous
9-
2318



Programa

Podeu vore el programa complet ací. Programa de la visita al campus de Gandia


Calendari
Al campus d'Alcoi s'ha programat una única visita, que es duu a terme dissabte al matí.
Abril
Dissabte
18



Programa
Podeu vore el programa complet ací. Programa de la visita al campus d'Alcoi.



La inscripció a aquestes jornades no està subjecta a terminis. No obstant això, us suggerim que, si esteu interessats a visitar la UPV, us apunteu amb l'antelació suficient.

Si teniu qualsevol dubte, podeu parlar amb María José Viúdez, al telèfon 96 387 90 00 (extensió 78906).