dilluns, 18 de juny de 2012

Sí al valencià, sí a les llengües


Sí al valencià, sí a les llengües!
Firma ací
Per un Decret sobre plurilingüisme que no margine els programes d’ensenyament en valencià
EXPOSE:


• Que com ciutadà i usuari de l’educació done suport al document “L’escola valenciana. Un model d’educació plurilingüe per al sistema educatiu valencià”, elaborat per la UEM de la Universitat d’Alacant i avalat per tota la comunitat educativa i científica.


• Que entenc i vull remarcar que el fet diferencial del nostre sistema escolar és l’ensenyament del valencià i en valencià. Per tant, és necessari mantenir els Programes d’ensenyament en valencià, que haurien de ser potenciats des de l’administració educativa.


• Els únics programes que aconsegueixen un domini equilibrat –tal com s’assenyala a la LUEV- de les dues llengües oficials són el Programa d’ensenyament en valencià i el Programa d’immersió lingüística. Per tant, diguem No a la desaparició d’aquestos programes.


• Que vull fer-li arribar a l’Honorable Sra. M. José Català Verdet, la nostra consellera d’Educació, Formació i Ocupació, les meues consideracions.


Per això,


SOL·LICITE QUE INCLOGA EXPLÍCITAMENT AQUESTES CONSIDERACIONS AL DECRET SOBRE PLURILINGÜISME:


• Els actuals programes d'educació bilingüe (PEV, PIL i PIP) han de ser la base dels programes plurilingües i són els centres qui, d'acord amb les seues possibilitats organitzatives i amb el context sociolingüístic, han de definir quina ha de ser la presència de l'anglés a través de projectes o d'àrees.


• La continuïtat dels programes ha d’estar garantida al llarg de les diferents etapes del sistema educatiu valencià.


• Cal que s’especifique que el programa plurilingüe en valencià ha de tindre dues branques: el PPEV i el PPIL.


• S’ha de mantenir la denominació PPIP (Programa plurilingüe d’incorporació progressiva) en compte de PPEC (Programa plurilingüe en castellà).


• Que en el PPEV i el PPIL no s’impose una àrea en castellà, ja que aquests són els únics programes que aconsegueixen que l’alumnat domine les dues llengües oficials. En cada cas, que siga el centre educatiu el que concrete el DPP (Disseny Particular del Programa) amb coherència a les seues avaluacions, i decidisca si necessita o no incorporar al seu cronograma una àrea en castellà. Els aspectes pedagògics cal reservar-los a l’equip docent que, tenint en compte el context sociolingüístic del centre, ha de dissenyar les estratègies necessàries per a fer efectiu el que marca la Llei d’Ús i Ensenyament del Valencià. El claustre de professors ha de donar compte dels resultats, i en conseqüència és el responsable de la planificació i execució del disseny particular.


• Els centres educatius han de ser qui, a través dels Consells escolars, proposen i dissenyen els Dissenys Particulars del Programes que consideren més adequats d’acord amb el seu Projecte Educatiu de Centre.


• S’han de catalogar en valencià tots els llocs de treball de tot el sistema educatiu.


• S’ha de vehicular en valencià com a mínim l’àrea de Coneixement del Medi a partir de 1r de Primària en el PPIP.


• L’alumnat ha de ser avaluat en la llengua en la que s’està impartint l’àrea corresponent.


• S’han de tenir en consideració les aportacions reflectides en el document “L’escola valenciana. Un model d’educació plurilingüe per al sistema educatiu valencià” elaborat per la UEM de la Universitat d’Alacant i que compta des del 26 de febrer del 2011, amb el suport i consens de tota la comunitat educativa i científica.


• S’han de difondre els plantejaments estrictament pedagògics i promoure el plurilingüisme i les actituds que li són favorables i no la pretesa “consulta a les famílies”, que lluny de fomentar la participació constitueix una maliciosa posada en escena per a dividir la comunitat educativa. A més, la consulta ja es realitza a través de la matriculació. Les famílies matriculen els seus fills en funció dels programes que ofereixen els centres.


• S’han d’autoritzar les sol·licituds de canvi de programa que compten amb l’aprovació del Consell escolar i el consens de la comunitat educativa de cada centre.

divendres, 8 de juny de 2012

Sobreviure a la selectivitat

Els dies 11, 12 i 13 de juny els nostres fills faran els exàmens del selectiu (la PAU es diu ara). I pau és el que necessitem estes últimes setmanes tota la família per a ressistir tanta pressió.

En el blog Orienta't trobareu molta informació per a superar la prova. Punxeua ací per a saber-ne més. Sort i molta tranquil·litat!


dilluns, 4 de juny de 2012

Parlament de l'AMPA en el sopar de fi de curs de batxillers i cicles formatius

Bona vesprada a tots

Des de l’associació de mares i pares volem enviar un missatge triple:

En primer lloc, transmetre una felicitació a estos joves que hui estan ací per celebrar l’acabament o el final d’una etapa en els estudis tant als alumnes de batxillerat o com als que acaben els cicles formatius.

En segon lloc, des de l’AMPA volem recolzar a eixe professorat que, decididament s’ha decantat per donar-li qualitat a l’ensenyament públic, encara que les autoritats polítiques s’empenyen en desprotegir-la i castigar-la. A este professorat volem donar-vos les gràcies, perquè malgrat l’empitjorament laboral, les seus ganes de treballar-hi no han canviat.

Volem deixar ben clar el nostre rebuig a tantes i tantes retallades arbitràries que des de l’estament polític estan aplicant a tot allò que considerem com a drets bàsics com són l’educació o la sanitat.

I finalment, donar molt d’ànim a tots alumnes de batxiller i de cicles perquè sempre hem de tirar endavant malgrat les grans dificultats de hui; l’actitud positiva i la determinació ens farà més fàcil afrontar-les.

Gràcies a tots per la vostra assistència.

Mireu, hi ha moltes maneres de mentir.

Si jo vos dic que sóc rubia, que tinc els ulls blaus i que mesure 1,80m, però que hui no estic massa catòlica i per això em veieu així, no vos ho creureu; perquè és una mentida massa evident.

Però si Marisol em pregunta si tinc família i jo li dic que tinc un fill, estic mentit; perquè també tinc una filla. Eixes veritats a mitges són les perilloses.

Fins ara heu viscut protegits pels pares, pels mestres, la família, la bona gent que vos estima; però heu de ser conscients que ens estan venent una moto i que heu de tindre criteri per a discernir què hi ha de veritat i què de mentida en eixes veritats a mitges.

«Una mentida repetida mil vegades es convertix en veritat», la frase és de Goebbels, el ministre de la propaganda de Hitler i li va funcionar i molt.

Sentireu mil vegades que l’ensenyament públic és de pitjor qualitat que el privat… i és mentida.

L’any passat, l’Ajuntament d’Algemesí va atorgar els premis als millors expedients acadèmics: 4 per a batxillers i 3 per a cicles formatius. 7 premis a l’excel•lència acadèmica, 7 premis per als instituts públics. Dels 7: 5 per al Sant Vicent Ferrer i 2 per al Bernat Guinovart.

Pitjor qualitat i trauen les millors notes ací i al selectiu?

Haureu sentit els nostres governants dir «no hi ha diners», «hem de suprimir gastos innecessaris»

Podem donar-los idees sobre d’on traure diners i quins gastos són innecessaris.

Vos han pujat la matrícula de la universitat, han retallat el jornal a molts dels vostres pares… però els dies 22, 23 i 24 de juny hi haurà diners per a la Formula 1, que pocs de nosaltres anirà a vore. No hi ha diners per al que no volen que hi haja.

Gastos innecessaris no són les beques, són les jubilacions milionàries.

Estem vivint una època dura, no tant per les retallades i les dificultats econòmiques. No hem d’oblidar que a Espanya hi ha un índex de pobresa infantil només superat per Romania, Letònia i Bulgària. Som els quarts més pobres d’Europa. Ací hi ha gent que està patint fam. L’informe és d’UNICEF, de fa 4 dies.

Però, amb tot, no és això el més dur, el pitjor és que mentre uns patim les retallades, altres cobren indemnitzacions milionàries per fer quebrar un banc i un país.

La crisi que patim té nom i cognoms, té causa i té solucions i nosaltres pensem que retallar en el vostre futur no és una d’eixes solucions.

Sou grans.

Sou el nostre futur.

No sou l’enemic.

I no deixeu que vos diguen una altra cosa.

Per tots vosaltres!