dijous, 26 d’abril de 2012

Unes autèntiques campiones!

Les alumnes de 3r de la ESO de l'institut Sant Vicent Ferrer, Raquel Arce i Salut Ferrer, atletes del Club d'Atletisme La Ribera han aconseguit uns magnífics resultats en el Campionat Provincial.

Els membres del Club d'Atletisme La Ribera han aconseguit un total de deu medalles i diversos quarts llocs.

Raquel Arce, en salt d'alçada s'ha proclamat campiona provincial, Salut Ferrer, en llançament de disc (18’98 metros) obtingué la medalla de plata i la seua germana, Sara, alumna de 2n d'ESO, va quedar 4a en la prova de 300 m.

Enhorabona a les atletes i a les seues famílies!

dilluns, 23 d’abril de 2012

Tots els graus, màsters i postgraus d'Espanya

En el bloc Orientaguia, tenim una entrada molt interessant: La Guía Oficial Grados i la Guía de Másteres Oficiales y Doctorados.

Són dos guies elaborades per la CRUE (Conferència de Rectors d'Universitats Espanyoles) en col·laboració amb el Ministeri d'Educació, que han sigut confeccionades pels mateixosa serveis universitaris.


Contenen tant la informació relativa a les titulacions, coma ara la nota de tall, crèdits, preu i més informació d'interés, com ara la relacionada amb la pròpia Universitat.

Suposee, ara per ara, les úniques fonts generades per les mateixes universitats on es pot consultar tota l'oferta educativa de nivell universitari que es pot cursar en el nostre país en el curs 2010/2011.

Aneu a La Guía Oficial Grados i la Guía de Másteres Oficiales y Doctorados.

dimarts, 10 d’abril de 2012

Ensenyaments esportius


En la web Qestudio hem trobat una informació molt interessant per als qui voleu fer de l'esport la vostra professió.

Si per a tu l’esport és una forma de vida i per això t’hi vols dedicar professionalment. T’expliquem i et presentem els ensenyaments esportius i les noves famílies que han sorgit.

Els ensenyaments esportius s'organitzen en 2 graus:

Ensenyaments esportius de grau mitjà

Tenen una durada d’entre un i dos cursos acadèmics i consten de 2 nivells:

  • Primer nivell: permet obtenir el certificat de primer nivell d'especialitat.
  • Segon nivell: pots aconseguir el títol de tècnic d'esport de l'especialitat cursada.
 Requisits d'accés:


Acadèmics. Has de complir alguna de les condicions següents:

Tenir el títol de graduat d'ESO.

Si no disposes del títol, has de fer una prova d'accés (cal que tingues 17 anys o que els complisques l'any de l'examen).

A partir del curs 2012-2013, qui haja superat el curs d’accés a grau mitjà tan sols haurà de fer la prova específica.

Físics i esportius. Has de superar una prova específica per a cada especialitat esportiva, per tal d'avaluar les teves capacitats físiques i tècniques.

Cal que tingues en compte que, en el cas dels esports de muntanya i escalada, per accedir al segon nivell de formació també hauràs de fer una altra prova específica.


 Ensenyaments esportius de grau superior

Requisits d'accés:

Has de complir una de opcions següents:


  • Amb Batxillerat.

Has de tenir el títol de tècnic esportiu de la mateixa especialitat. En algunes especialitats et poden demanar que superes una prova d'accés específica o que complisques certs requisits esportius.


  • Sense Batxillerat.

Has de tenir el títol de tècnic esportiu de la mateixa especialitat, fer una prova d'accés general als 18 o 19 anys (segons la comunitat autònoma) i és possible que en algunes especialitats hages de superar una prova d'accés específica o complir certs requisits esportius.

Consulta ací l'oferta formativa. Totes les titulacions disponibles.

dilluns, 2 d’abril de 2012

El futur dels nostres fills és el nostre futur. Raons per a implicar-nos


Els pares de hui serem els majors de demà, qui ens cuidarà?, qui ens atendrà a l’hospital, qui pagarà les nostres pensions?, qui farà una societat millor?

Ens anuncien una reducció de drets laborals, retalls en l’educació, en sanitat... Si els nostres fills són el que més volem no podem passar del seu futur.

L’educació és també un negoci, que genera molt llocs de treball, des dels directes: mestres i administratius fins a indirectes: transport escolar, menjadors, manteniment (pintors, obrers, jardiners), teatre escolar, impremtes i editorials, etc. A qui beneficia que eixes persones se’n vagen al carrer?
 Aleshores, la solució és carta blanca? gastar en educació sense mirament? No. Les solucions són compromís, exigència i avaluació.

Tenim una educació universal, tots els joves fins els 16 anys han d’estar escolaritzats però, com la Generalitat no ha posat els mitjans suficients, a la Comunitat Valenciana tenim un fracàs escolar d’escàndol. I, qui té la culpa?: els mestres que treballen poc?, els pares que passem dels nostres fills?, els alumnes que només volen videojocs i Tuenti?
Res d’això i una miqueta de tot. Preguntem-nos quina responsabilitat tenim cadascú.

Poden fer més els mestres? Sí, sense cap dubte. Poden estar més formats, més implicats, poden recordar que ser mestre és més que una professió, és un vocació.

Poden fer més els alumnes? I tant! Poden treballar més, esforçar-se més, responsabilitzar-se més. Recordar que aprendre és una tasca íntima i personal que ningú pot fer per tu, com respirar.


I, per acabar, podem fer més els pares? Moltíssim més, començant per exigir a uns i a altres les seues responsabilitats, passant per recordar que ser pares és més que parir i criar i que per disculpar els errors del teu fill no el vols més, al contrari.


El nostre paper com a pares pot ser més actiu, però sobretot ha de ser mediador. Som pares d’adolescents i passem el dia intentant no barallar-nos amb ells. Sembla que ja no ens necessiten i que quasi destorbem quan anem a l’institut; però quan la família no està darrere d’un alumne es nota i molt.


I que més podem fer? Implicar-nos en la defensa del seu futur, per descomptat.


Invertir en el seus estudis és assegurar el seu futur i el nostre


Els temps han canviat i no podem retrocedir en drets socials ni laborals perquè tot el que perdem hui, ho perdran els nostres fills demà i ho pagarem de per vida: ara i després.  La solidaritat entre generacions ha permés l’estat del benestar que tenim, no ho hem d’oblidar.


A qui beneficia que es retallen les inversions en l’ensenyament públic?, a qui beneficia que s’eliminen les beques d’estudi?, qui vol que els nostres fill no puguen anar a la universitat? Qui permet que passen fred a l’escola?


L’educació és cara, ningú ho dubta. Els instituts, les escoles, la universitat, les escoles taller, els instituts professionals necessiten dotacions, el manteniment dels edificis, llum i calefacció, la compra de llibres i de material, pagar els mestres, els conserges... tot junt són molts diners però, ser un poble d’ignorants, no és més car encara?


http://www.flickr.com/photos/jrabthearab/2555132714/in/pool-19702567@N00/