dimarts, 2 de juny de 2015

Parlament de l'AMPA. Sopar de batxiller i cicles formatius


Imma Cerdà:

Tot el que comença ha d’acabar i hui acaba per a Vicent i per a mi la presència en l’AMPA. La nostra vida està lligada a la dels nostres fills i, com ells, este és el nostre últim curs a l’institut.

Tots els qui formem part de l’AMPA som persones ocupades, igual que vosaltres, que a més de despotricar a casa, venim ací a col·laborar per millorar el futur dels estudiants. No per ser una frase repetida deixa de ser una veritat: «donar és més satisfactori que rebre» i jo vos assegure que treballar per l’AMPA ha sigut una de les experiències més satisfactòries que tingut. També és per a molts de vosaltres hui l’últim dia, però per als qui encara teniu o tindreu un fill a l’institut, vos demane que féu un pas endavant i vos incorporeu a l’associació.

No he tingut ocasió d’agrair a moltes persones, de manera que hui, deixeu-me que , almenys les nomene en senyal de gratitud. A la presidenta que em va precedir, dona treballadora, mare dedicada i una gran germana: Ester Cerdà; a les persones que m’han acompanyat tot estos anys: Amparo Pelechano, Marisol Ferrer, Carme Ferrís, Alfredo Rosa i Àngels Llanes, que ja no estan, i Vicent Rosell i Salut Vendrell, que m’acompanyen, i a les que es queden. Gràcies per treballar pels seus fills, pels meus i pels vostres.


Vicent Rosell:

Salut i jo som pares de xiquetes. Bones estudiants, vos espera un futur millor que els que trobaren les vostres mares, però és faena vostra continuar avançant.

Una societat no pot ser justa si no és igualitària, vos necessitem en tots els àmbits laborals. Ningú vos regalarà res, ho haureu de meréixer i, per desgràcia, també ho haureu d’exigir. Les generacions anteriors convertiren la presència de les dones com una excepció en un món d’hòmens.

Ara vos toca, des de l’estudi i el treball, convertir l’excepció en norma. Ja és normal vore-vos en la universitat, ara heu d’estar en les empreses i en els llocs de direcció. I que ningú vos diga que no valeu per a manar… si tenen dubtes, que ens pregunten als seus pares!

I els xics, poseu-vos les piles! Hi ha lloc per a tots, però estes xiques són unes guerreres. Teniu un món a construir entre hòmens i dones. Tingueu coneixement i feu-ho millor que ho hem fet nosaltres!

Imma Cerdà:

Diumenge vàreu tindre molts de vosaltres la primera oportunitat de participar en la democràcia. Anàreu a votar i ja heu vist que el poder del vostre vot. Però no era esta la primera elecció que heu fet. La primera gran decisió la prenguéreu fa dos anys quan decidíreu seguir estudiant.

Apostàreu per un model de vida que implica sacrificis, dedicació i esforç; però com he dit al principi també les majors satisfaccions: saber-vos útils.

Com a pares, estarem al vostre costat, alegrant-vos dels vostres èxits i patint amb els fracassos, però la vida és un camí que ha de recórrer un mateix. Confiem en vosaltres i, per si necessiteu alguna divisa que vos guie, vos en donaré dos. Són dos frases d’Ángel Gabilondo:

«Ser bo pareix que faça més vergonya que no ser-ho» i «La intel·ligència és emocionant».

Sigueu bons i continueu estudiant!