dilluns, 4 de maig de 2015

Ens fa falta un altre institut

Us vaig a contar la història senzilla i quotidiana de Suzanne: Suzanne és una xiqueta de 12 anys. Enguany acaba els estudis de primària. A Suzanne li agrada molt el temps que passa a l’escola, és bona estudiant, gaudeix amb les històries que conta el professor, amb la geografia i aprenent les operacions matemàtiques, fent exercicis que ella resol amb facilitat. També troba divertit aprendre noves paraules, i encara que un poc més difícil, memoritzar les conjugacions dels verbs. Li agrada escriure redaccions, especialment aquelles on explica coses fantàstiques que ella imagina. Ah, i també s’ho passa genial dibuixant. El que més li agrada és dibuixar persones: la seua nombrosa família, com figures de diferents grandàries, els seus amics, i també els animals que tenen a casa, i altres que hi ha pel poble.

El professor ha parlat amb sa mare per a felicitar-la, i per recomanar-li que Suzanne continue els estudis, perquè veu en ella grans qualitats i una excel·lent predisposició a adquirir nous coneixements. Suzanne podria acabar sent una persona important en el poble, i podria ajudar la seua comunitat a desenvolupar-se. 

Suzanne està contenta perquè el professor és un membre destacat del poble i la gent major li fa molt de cas. La seua opinió es considera valuosa, encara que no siga una persona anciana.


Ella somnia ser de major enfermera o veterinària i, de vegades, també es veu com una bona mestra, semblant a madame Mariama, que li donà classe l’any passat, sempre estaba contenta i la feia riure continuament.



A ella no li agradaria haver de marxar a treballar lluny i no tornar més, com va passar amb els seus germans Philippe i Pierre, que se n’anaren a la capital fa dos anys i ja no els ha tornat a veure; ni tampoc voldria fer les feines de casa, ajudant sa mare, com fa la seua germana major Fanta i totes les seues amigues, que han d’anar al pou a carregar aigua dues vegades al dia, ocupar-se dels seus germanets menuts, dels animals, de preparar la farina i d’ajudar en les feines del camp. 

Però Suzanne sap que té poques possibilitats de poder seguir els estudis l’any que ve,perquè al seu poble no hi ha cap escola de secundària i els seus pares no poden pagar el que costa la matrícula de l’escola privada que hi ha a la capital, ni tampoc la seua estància en una residència, o en casa d’algú que la vulga allotjar. Per eixos motius són poques les persones del poble que han pogut estudiar i a penes cap dòna. 

Suzanne acaba la seua redacció sobre què li agradaria ser de major. En un costat del 
text ha dibuixat la figura d’una xica jove, que té una vareta a la mà amb la qual assenyala una pissarra darrere seu, on hi ha escrita una multiplicació, ben resolta.Signa baix del full amb el seu nom, amb lletres redonetes. 

Després ix corrent al pati per a trobar-se amb els seus companys que estan allí cridant i ugant, baix de l’arbre, amb les pedres i la terra del sol. El poble de Suzanne es diu Baasneeré. Està al nord de Burkina Faso, que és un país d’Àfrica central, que es troba entre els més pobres del món. Baasneere és un poblat que està agermanat amb Algemesí. 

L’associació Algemesí olidari té un projecte per a la construcció d’un col·legi de secundària a Baasneeré, dissenyat amb criteris de sostenibilitat i amb la participació del poblat. A Algemesí hi ha dos instituts i quatre col·legis amb estudis de secundària. Com veieu, ens falta un nou institut. Ens falta l’Escola de Baasneeré.

Si voleu més informació, i saber cóm col·laborar en la construcció de la nova Escola, veniu a  www.algemesisolidari.org