dimecres, 11 de juny de 2014

Parlament de l'AMPA en el sopar de batxillers i cicles formatius

Bona vesprada a tots: alumnes, professors, pares i mares, i familiars.  

Hui estem ací per a acompanyar la graduació d’una nova promoció de batxillerat i dels cicles formatius.

Estem molt contents d’estar ací, perquè hui és un dia important per a esta comunitat educativa, la de l’Institut Sant Vicent Ferrer d’Algemesí, que formem tots.

Fixeu‐vos que aquests actes de finalització de cicle sempre són especials. Ho són perquè al
mateix temps representes dos situacions diferents:  Per una banda, són el final d’una etapa, la qual cosa és sempre molt satisfactòria, perquè representa la consecució d’un objectiu, i per tant, d’un èxit. I per altre costat, són també l’inici d’una nova etapa, el que ens produeix igualment una sensació d’expectació, d’esperança i d’il∙lusió.

És per això que ara ens trobem satisfets per una banda, i il∙lusionats per l’altra. Què més es 
pot demanar?, i dic bé “ens trobem”, nosaltres, perquè els pares passem, almenys 
emocionalment, per les mateixes etapes que els nostres fills. Això ho sap tots el món.

Bé. Feta la introducció, és just començar agraint als professors del centre la seua labor diària i constant.  Volem donar‐los les gràcies per acompanyar els nostres fills estos anys i transmetre’ls els coneixements fonamentals.  Però de manera especial, agrair a aquells, que juntament amb els coneixements, els han transmès valors, com la importància de l’esforç, el plaer d’aprendre o la utilitat del coneixement, i per damunt de tot, la curiositat per saber, eixa qualitat essencial per a avançar.

Els nostres fills els recordaran, estiguen segurs, i encara que ara ells no ho reconeguen, quasi tots ho faran amb molta satisfacció. 

Gràcies.

 Ara permeteu-nos també referir-nos als pares. Eixes persones tan emprenyadores.
Doncs sí, possiblement siguem així, però en el nostre descàrrec direm que, en aquesta societat tan canviant i dura, intentem, en la mesura que és possible, entendre el que passa al nostre voltant, per a poder orientar després els nostres fills com millor pensem, i pot ser que de vegades, es note massa el nostre desconcert.

Ara, també hem de reconèixer que la cosa no és tan difícil com sembla, perquè, encara que ens superen les noves tecnologies i les noves formes de relacionar-se, tenim ben clar que els valors fonamentals, eixos que fan que les persones siguen íntegres i valuoses, eixos, no canvien. Són els mateixos valors que varem aprendre dels nostres majors, i també dels nostres mestres, i eixos són els que us volem transmetre.

Hem sentit les vostres preocupacions i disgusts, hem sigut testimonis del vostre esforç i ens hem alegrat amb el vostre èxit. És a dir, hem estat ahí al vostre costat, per al que fera falta.  Que a la fi és la nostra missió, i pense que l’hem complida.

Per la seua paciència, pel seu suport i per eixa confiança infinita en el futur que representeu, demane un aplaudiment per als pares I finalment, clar està, hem de dirigir-nos als protagonistes de la nit: vosaltres, els estudiants de la promoció de 2014.

Enhorabona. Us heu esforçat. Heu treballat, i heu complit amb el que se vos demanava. Estigueu satisfets i orgullosos per això.

Gaudiu d’estos moments, perquè en uns anys recordareu esta època amb enyorança. Mireu, fa unes setmanes ens ajuntarem un grup d’estudiants de la promoció de 1982, la que fa 32 anys que acabarem, i sabeu què, tots riguérem encara recordant els bons temps compartits en aquestes mateixes aules.

I ara, com a pares responsables i pesat que som, ens tocaria parlar-vos de les dificultats de la vida, de les crisis i de què malament està tot. Però no ho farem.

Perquè en totes les èpoques hi ha hagut dificultats, i les diferents generacions les han superades sempre. La clau és afrontar-les junts, sense deixar ningú al marge.

Mireu, vos vull donar un exemple positiu molt recent: aquest dimecres passat s’ha anunciat la concessió del Premi Príncep d’Astúries d’Investigació a Avelino Corma, un químic nascut a Moncofa, a Castelló, i format en la Universitat de València. Els seus descobriments, reconeguts mundialment, han fet la indústria química més verda i sostenible, i és un possible candidat al Premi Nobel.

Penseu que ell no haurà tingut dificultats al llarg de la seua carrera? probablement sí, però el que és segur es que ha posat molta passió en la seua vocació personal.

Així doncs, encareu els nous reptes amb valentia i decisió. Sapigueu que la vostra formació, acadèmica i personal –no us oblideu d’esta-, és el poder més gran que tindreu, el que us farà invencibles (però recordeu el que li deia a Spiderman el seu oncle: “un gran poder comporta una gran responsabilitat”)

Joves, el vostre món està per fer, i comptem amb vosaltres per dirigir-lo. Ací estarem nosaltres per al que necessiteu.

Ànim i endavant.