dimecres, 19 de juny de 2013

Festa d'ESO 2013. Intervenció de l'AMPA


Durant l’etapa educativa que ara finalitzeu heu viscut molts moments al nostre Institut, són moments que  mai no oblidareu, que us acompanyaran sempre.
 Ara començareu una nova etapa, una etapa que no és fàcil, nous estudis, noves obligacions, nous esforços cada vegada majors, però no us preocupeu perquè esteu prou preparats per a afrontar i superar amb èxit els nous reptes. Estudiar no és fàcil, ja ho esteu notant, suposa un esforç considerable, encara que no ho creguen els que no han passat per això. Però en la societat actual, estudiar i sacrificar-se durant uns anys serà una de les poques coses que vos va a permetre exercir en el futur una activitat en què us sentiu realitzats personalment i professionalment.
 Volem agrair la presència hui ací dels professors i professores del centre i que l’acte es convertisca també en un reconeixement de la labor que diàriament realitzen, amb l'únic objectiu que treballeu les vostres capacitats al màxim nivell possible i que us formeu com a persones i com a ciutadans que, més prompte què penseu, ocupareu llocs de responsabilitat en la societat.
 Han sigut quatre anys d'esforç i sacrifici. Però han sigut també quatre anys de recompenses i de satisfaccions, d'amistats i records que romandran per sempre en el llibre de les vostres vides.
 Esperem que sigueu un bon exemple per als estudiants que ingressaran a ocupar els llocs  que deixeu vacants i que els vostres professors vos recorden com a estudiants honestos i responsables, alegres i compromesos.. A partir d'ara, la secundària serà un capítol més en el llibre de les vostres vides. Ara s'enfronteu a un present amb nous desafiaments.
En les turbulències que poden sorgir en el vostre camí, cada un de vosaltres haurà de reafirmar una visió de justícia, de pau i de respecte als drets humans.
 Però ara, una cosa us ha de quedar clara: l'estudi, i ni més ni menys que l'estudi, serà la clau que us obrirà les portes del demà. En un món canviant com el que vos toca viure, la preparació és la millor estratègia per a enfrontar les crisis d'un món incert.
 El futur de cada un de vosaltres no està en mans del destí; i encara que poguéreu creure que el destí és el que baralla les cartes, sou vosaltres qui les jugueu.

Permeteu-me ara que me n’isca del guió; però, per a  mi estos no són uns joves qualssevol. Són Batiste i Quique, Carles, Alba, Sergio, Ana, Inés...
No sou uns més, sou especials i únics. Només hi ha una Raquel Arce Ferrer, només hi ha un Andreu Castillo Penadés, com només hi ha un Artur Esteve Cerdà. Sou únics, sou especials i sou imprescindibles.
Vos necessitem per a fer un món millor!

Que no vos agrada el món que vos espera? Canvieu-lo! Però haureu de llegir, d’estudiar... compareu, contrasteu, tingueu criteri, que no vos venguen la moto.
 La vida és una travessia llarga i difícil i necessitareu tota l’ajuda possible. Continueu sent bons fills, respecteu sempre als pares, protegiu als germans. Sigueu persones com cal. Un home com cal, una dona com cal, és una persona compromesa amb els seus i amb la societat, però sobretot, compromesa amb si mateixa. 
Cal molt de valor i molt de coratge per a assumir les responsabilitats, però heu de ser els protagonistes de les vostres vides. 
Hui està en l’hospital, molt malaltet, un home que ho tenia tot en contra. La vida li va donar les pitjors cartes i va arribar a ser no sols el president del seu país i premi Nobel de la Pau sinó de veres el pare de la pàtria. Ja sabeu que vos estic parlant de Nelson Mandela, de Madiba. 
No tenia res, li ho havien llevat tot, 27 anys picant pedra en una pressó però sabia que era únic i protagonista: «Sóc l’amo del meu destí... sóc el capità de la meua ànima» 
Vosaltres, també!