dijous, 2 de maig de 2013

Què ha d’estudiar el meu fill, senyor ministre?


El senyor Wert, ministre d’Educació, ha reclamat que els nostres fills estudien només les carreres que les empreses demanen. Podríem rebatre eixa demanda molt fàcilment: dir que hi ha molts oficis que les empreses no demanen i són necessaris; dir que les empreses (i el món) està canviant contínuament i que oficis que tenien molta demanda, hui estan saturats i al revés. També podríem preguntar-nos quina classe d’empreses volem que controle el nostre futur i a quins països i interessos volem servir. Però ens limitarem a constatar una única raó: qui millor coneix el meu fill i sap què li convé és ell mateix i els seus pares, senyor ministre. La primera obligació que tenim com a persones és ser felices. Només des de la felicitat es pot avançar. Hem d’aspirar a un món millor, més just, més bo, més feliç. Vostés i jo sabem que la felicitat no té res a vore amb els diners. Si per a alguna cosa ha servit la crisi és per a valora quê és important i què no. La felicitat s’aconseguix si hi ha justícia, si tens oportunitats laborals, quan la salut no és un negoci, quan l’educació és un dret de tots.


«Si tinc el poder d’elegir, tinc el poder de canviar»
http://www.flickr.com/photos/tasty_goldfish/3339640903/sizes/o/


Com a pares volem que els nostres fills siguen feliços, que puguen arribar a ser el professional que porten dins. El metge, l’arquitecta, la cuinera, el periodista, la biòloga i el mecànic que estan dins dels nostres fills, la vocació que poden tenir és la que els donarà la felicitat. Amb ella podran servir a la nostra societat com a treballadors, empresaris, socis de cooperativa o representants en institucions publiques, seran jutges i fiscals justos, metges entregats, mestres que il·lusionen… hòmens i dones de bé, professionals que serviran d’exemple, que faran el seu treball responsablement.
Són temps confusos, inestables, no hi ha res clar i cada matí hi ha una altra mala notícia. Qui pot aconsellar què has de fer, què has d’estudiar, a què t’has de dedicar? Els pares coneixem els nostres fills millor que cap ministre o suposat expert en la matèria. Ningú sap res, ningú té tota la raó; nosaltres, tampoc. Si ens els temps bons ens hem de preparar per a les crisis; ara, en plena crisi econòmica i de valors, hem de preparar els nostres fills per a la societat que tindran quan ens recuperem. I jo no sé vostés, però vull que el meu fill tinga la vida que jo sé que es mereix i que ell mateix es buscarà. Ah! I que el fill del ministre pregunte a son pare què ha d’estudiar.