dilluns, 2 d’abril de 2012

El futur dels nostres fills és el nostre futur. Raons per a implicar-nos


Els pares de hui serem els majors de demà, qui ens cuidarà?, qui ens atendrà a l’hospital, qui pagarà les nostres pensions?, qui farà una societat millor?

Ens anuncien una reducció de drets laborals, retalls en l’educació, en sanitat... Si els nostres fills són el que més volem no podem passar del seu futur.

L’educació és també un negoci, que genera molt llocs de treball, des dels directes: mestres i administratius fins a indirectes: transport escolar, menjadors, manteniment (pintors, obrers, jardiners), teatre escolar, impremtes i editorials, etc. A qui beneficia que eixes persones se’n vagen al carrer?
 Aleshores, la solució és carta blanca? gastar en educació sense mirament? No. Les solucions són compromís, exigència i avaluació.

Tenim una educació universal, tots els joves fins els 16 anys han d’estar escolaritzats però, com la Generalitat no ha posat els mitjans suficients, a la Comunitat Valenciana tenim un fracàs escolar d’escàndol. I, qui té la culpa?: els mestres que treballen poc?, els pares que passem dels nostres fills?, els alumnes que només volen videojocs i Tuenti?
Res d’això i una miqueta de tot. Preguntem-nos quina responsabilitat tenim cadascú.

Poden fer més els mestres? Sí, sense cap dubte. Poden estar més formats, més implicats, poden recordar que ser mestre és més que una professió, és un vocació.

Poden fer més els alumnes? I tant! Poden treballar més, esforçar-se més, responsabilitzar-se més. Recordar que aprendre és una tasca íntima i personal que ningú pot fer per tu, com respirar.


I, per acabar, podem fer més els pares? Moltíssim més, començant per exigir a uns i a altres les seues responsabilitats, passant per recordar que ser pares és més que parir i criar i que per disculpar els errors del teu fill no el vols més, al contrari.


El nostre paper com a pares pot ser més actiu, però sobretot ha de ser mediador. Som pares d’adolescents i passem el dia intentant no barallar-nos amb ells. Sembla que ja no ens necessiten i que quasi destorbem quan anem a l’institut; però quan la família no està darrere d’un alumne es nota i molt.


I que més podem fer? Implicar-nos en la defensa del seu futur, per descomptat.


Invertir en el seus estudis és assegurar el seu futur i el nostre


Els temps han canviat i no podem retrocedir en drets socials ni laborals perquè tot el que perdem hui, ho perdran els nostres fills demà i ho pagarem de per vida: ara i després.  La solidaritat entre generacions ha permés l’estat del benestar que tenim, no ho hem d’oblidar.


A qui beneficia que es retallen les inversions en l’ensenyament públic?, a qui beneficia que s’eliminen les beques d’estudi?, qui vol que els nostres fill no puguen anar a la universitat? Qui permet que passen fred a l’escola?


L’educació és cara, ningú ho dubta. Els instituts, les escoles, la universitat, les escoles taller, els instituts professionals necessiten dotacions, el manteniment dels edificis, llum i calefacció, la compra de llibres i de material, pagar els mestres, els conserges... tot junt són molts diners però, ser un poble d’ignorants, no és més car encara?


http://www.flickr.com/photos/jrabthearab/2555132714/in/pool-19702567@N00/